Ja ha passat un any i ens tornem a trobar de nou. Som a la setena edició del Festival de Poesia de Sant Cugat. I som, alhora, al 2007. Però ara no us presentem set poetes, sinó tres, els quals ens ofereixen un magnífic tast per començar amb empenta el Tot-poesi@. Nicolàs Veciana estableix una divertida confrontació amorosa amb llibres i alfabets pel mig (esperem que en desxifri molts dels significats). Albert Girona fa el seu particular homenatge a Salvat-Papasseit, poeta que, sortosament, sembla més vigent que mai. I M. Elena Carné, per la seva banda, dibuixa un camí inquietant, entre simbolista i romàntic, a partir d’elements molt ben dosificats, els quals culminen en un salt gairebé mortal.
Bed & Breakfast
Mentre ella llegeix el llibre de Zadie Smith,
jo repasso l’alfabet ciríl·lic.
I llavors fem l’amor...
En aquell moment,
la felicitat no sembla tan difícil,
quòrum entre tauletes de nit.
I llavors hi tornem.
Començo la novel·la de Zadie Smith,
mentre ella estudia el llibre de rus.
I aleshores fem l’amor a l’inrevés,
abans de no aixecar-nos
per esmorzar.
Nicolàs Veciana
Amb Papasseit al cap
Verda llum,
i em mires amb els teus grans ulls bruns,
interrogants.
Verda llum,
i t’arrauleixes contra el meu pit,
de matinada.
Verda llum,
t’acarono la galta,
i et dic, suau, a cau d’orella:
“i no temis ningú”.
Albert Girona
El camí de pedra
El camí que serpeja,
–les escates de pedra del tot irregulars–
s’obre pas entre les herbes que separa,
–i viu enmig d’arbres que apunten al cel.
La molsa el tenyeix, als racons més obacs,
–i en tardes de pluja et fa relliscar.
Les escales de palets rodons
en trenquen la sinuositat
–i n’accentuen el desnivell.
M. Elena Carné
Subscriure's a:
Missatges (Atom)