Aquesta setmana, en què ja celebrem el Festival, hem rebut una allau de poemes, per la qual cosa Tot-poesi@ allarga una setmana més la seva durada. Aquest cop ha calgut afuar encara més els criteris de tria i, lamentablement, molts poemes han hagut de quedar a fora d’aquesta selecció. Comencem, doncs, amb “Narguilé”, un suggeridor poema de tema oriental d’Eva Monzón, on el fum s’escapa entre mot i mot. A continuació us presentem un poema de la joveníssima Sara Shedden, de quinze anys, sens dubte una de les sorpreses d’aquesta edició. Amb un to abarrocat l’autora crea versos d’una gran riquesa verbal i rítmica, cosa encara més valuosa si tenim en compte la seva edat. Per últim us oferim el poema “Un regal”, una sensible peça de Jordi Roig a ritme de vals.
Narguilé
Brollen rulls de fum mandrós,
deixa la pipa l'amo del palau.
Ara beu un glop de te suau,
ara xucla un tant d'aire polsós.
Hi respiren bombolles xerraires,
i se li escapa l'eteri te pel nas:
l'empaiten els curiosos al jaç;
ells també acaricien dolces flaires.
Desperta la brasa de la pipa.
Roja d'enuig pinta de gris l'aire
quan nota que algú li dóna vida.
I descansa mentre els mots fan via.
Eva Monzón
Por doquier un amor, aunque imposible de otros
Cuán repentino es ya hoy nuestro acordar,
pero con nosotros es mentiroso,
ese cielo que muda silencioso,
y se torna nuestro peor despertar.
cuán presto desvanécese su rozar,
un aleteo de ángeles curioso,
y mientras tal luz que aumenta en su paso hechizoso.
y roba la luna eterna a esperar.
tan pronto yo piérdome en su parecer,
y tan lejos fuerose su bendición,
por existir un él, un yo, un nosotros.
sempiternas memorias en mí nacer,
nunca morir, más jamás su extinción,
por doquier un amor, aunque imposible de otros.
Sara Shedden Casanovas
Un regal
Sempre et recordaré ballant un vals,
un vals com una espelma, sense ritme,
arrossegant les notes en veu baixa.
I voldré acaronar-te sense tacte,
sense mesura i sense cap pretext,
com el qui fa servir l’instint de plaure.
De fet, voldria dir-vos que quan marxi
vull dues flames al costat del llit,
resistents i elegants i amb peus de plata,
que les paraules que direu no es cremin
i comparteixin fum i mocador
amb la mateixa olor que fa la cera.
Jordi Roig Pi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Moltes gràcies per aquest espai i també perquè en el meu cas em vàreu regalar dues entrades per la Nit de Poesia... voldria preguntar si hi ha algun espai o publicació on es puguin llegir tots els poemes presentats; em semblava que es rebien les entades per estar seleccionat: on? Gràcies i endavant.
Berta Roca
Berta,
Els poemes seleccionats es publiquen al setmanari local Tot Sant Cugat. Aquest bloc és una reproducció dels textos escollits. Gràcies per participar.
Manel
Publica un comentari a l'entrada